Nova Zelanda - Illa Sud

Kia ora!!!

Entre una cosa i l'altra, ja fa un mes que estem a NZ i no trobem el moment d'actualitzar el blog... jejejeje... som unes bandarres!!!

Bé, fem memòria... Vam arribar a Christchurch, la ciutat més poblada de l'illa del sud (350.000 habitants), i ens hi vam estar una setmana i vam tenir la gran sort d'enganxar un parell de festivals molt guapos: el Busklers (teatre al carrer tipus Tàrrega) i l'ASB Classic Musical (música clàssica amb BSO de pelis i pianos voladors amb un final amb focs artificials). També vam visitar els voltants, Sumner i Lyttelton, i ens va sobrar força temps per decidir la nostra ruta per l'illa sud.

Diumenge al matí lloguem cotxe i marxem cap a Akaroa, el temps no ens acompanya gaire i marxem cap al Tekapo Lake (O te bañas o Te Kapo, jejeje...). De camí el dia millora i ens regala un espectacular arc de sant Martí.

A Tekapo flipem amb el llac de color blau turquesa, degut als sediments (quin nivell, ehhhh???), i les seves vistes... Oh My God!!!

Al dia següent vam fer un trekking de 3,5 hores fins el Mt John tornant pels llacs Alexandrina i McGregor, preciós!!!



Enfilem cap al Mt Cook o tal i com l'anomenen els maorís Aoraki, que no és "ahora y aquí" sino que vol dir "El perforador de... Núvols", juajuajaua... És el pic més alt del país, 3.755 m, envoltat de 26 pics de més de 3.000 m que li fan companyia, que són les fantasioses muntanyes ennuvolades de La Tierra Media (Lord of the Ring).

Al Mt Cook ens allotjem a un alberg YHA tot de fusta acollidor i comfortable. L'endemà vam fer un altre trekking, el Hooker Valley, passant per dos ponts penjants i amb unes vistes impresionants del Mt Cook, arribant fins a un llac de desgel on hi havia grans trossos de gel blau flotant.

La ruta ens porta fins a Oamaru, on veiem els nostres primers pingüins yellow-eyed bé, només 2...) i lleons marins, com sempre flipem, un bon recital de "que macos" i cap al backpacker a sopar un bona truita de patates acompanya d'un vinet de la terra.

Next day comencem a tirar direcció a Dunedin (que no es pronuncia tan fàcil com sembla... putu accent kiwi!!!), i pel camí ens parem a Moeraki Boulders, unes peculiars pedres rodones al mig de la platja on hi fem una performance per distreure els turistes. I lo bé que ens ho passem!!!

Com que ens ha molat el rollo de les performances (a veure si al final podem recollir uns cèntims de dòlar per un frankfurt...), a Dunedin la tornem a liar al Baldwin Street, el carrer residencial més empinat del món, comprovant la veracitat del Llibre Guinness tot fent la croqueta carrer avall. Quin fart de riure!!!

Però on ens vam flipar de veritat va ser a la Península d'Otago, Oh Déu Meu, que meravellós!!! Prats verds, brillants, plens d'ovelles, ..., vam decidir que era moooooooooooolt bucòlic!! I a la nit... FESTAAAAAAAAAAAA...

L'endemà cap als Catlins, ens parem al Nugget Point, on saludem les primeres foques. A Curio Bay caiem de cul quan arribem al backpacker i ens trobem a l'home del sac (el de la recepció), que ens reb des del seu llit = recepció. Aaaaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrggggggg! Un parell de tímids dofins treuen el cap durant 3 minuts i 3 millons d'algues asqueroses gegants ens envolten per tot arreu. També visitem les restes fossilitzades d'un bosc de fa 160 millons d'anys.

Camí a Te Anau la Txel i la Pola fan d'exploradores a les Coves Clifden, My Gooood!!! Les passen canutes però ho aconsegueixen i en surten de color marró i cagant-se en tot. Uffffff...